En Blanc

En blanc

16/02/18
Sala Apolo (C/Nou de la Rambla, 113 Barcelona)

 

En Blanc és un projecte que vincula art, tecnologia i música. Neix amb l’objectiu d’introduir, per primer cop, l’art contemporani a la mítica Sala Apolo, acostant-se al seu públic habitual i fent que l’obra interactuï tant amb l’espai com amb les persones que el visiten.

Mónica Rikic presenta unes pantalles aparentment en blanc. Gràcies a un hack i a unes ulleres, dissenyades per Alejandra Mata i Marta Minguell, l’espectador tindrà una experiència única i individual en la qual els visuals de David Galar i Gerard Mallandrich li permetran escoltar una música inexistent, creant així l’obra Sonidos ciegos, visuales sordos.

La interacció és una condició sine qua non per tal de poder revelar el contingut. Sense el gest de la mirada, no hi ha obra. Mirar a través de les ulleres especials implica una experiència individual en cada cas. Resulta impossible compartir-la, fotografiar-la o mostrar-la. En aquest sentit, la individualitat enfront una pantalla i la relació que s’hi estableix és similar a la que existeix quan es juga a un videojoc: només ho viu un mateix. Aquesta manera de viure un instant realment privat altera la societat de la informació en la qual vivim, on tot és compartit, exposat, i genera la necessitat (irreal) de compartir amb el món tot allò que es viu.

I què és el que amaguen les pantalles? Onomatopeies escrites, animades de tal manera que acaben per crear una música al cap de l’espectador. Quelcom inexistent pel que fa al so, però perceptible a través de la vista. És a dir, seran unes ulleres, i no uns auriculars, els que generaran un ritme. Aquestes onomatopeies en dansa ens portaran al taral·leig d’una cançó o d’un ritme que se’ns acudeix de forma espontània en visualitzar-les. La seva estètica, crua, encaixa amb l’ambientació industrial de la Sala 3 i propicia un clímax propi de club, però formalitzant-ho des de l’art contemporani.

Gràcies al caràcter interactiu de Sonidos ciegos, visuales sordos, l’obra funciona per si sola dins les parets de la Sala 3 i juga amb el caràcter lúdic que fa especial la Sala Apolo. El projecte permet la convivència d’allò públic i d’allò privat pel fet de tenir una experiència individual en una sala sempre plena de gent. Juntament amb l’oxímoron de percebre el ritme musical a través de la vista, s’hi apleguen un grapat de contradiccions que propicien una experiència immersiva i única.

 

© Ooze 2017 - Política de cookies